Category Archives: Poemes solars

Estiu

dona noia estocolm a l'estiu

S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.

Moment

dona noia feliç meravellasa retallada

Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.

Terra rodona

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Només respiro.
I hi miro amb els ulls
i la claror em ronda,
i veig els tons diversos
de la terra rodona,
i tinc una consciència
de mi i del meu cos.
I vaig amunt i avall
perquè no tinc arrels,
i a tot arreu del món
sóc capaç d’adaptar-m’hi.
I és per això també
que a cops no sóc ningú
ni enlloc no tinc reflex,
i em preparo al moment
per alçar-me i anar-me’n.

Blau

cel nit estrella fugaç

Potser juga una estrella
darrere el llostre,
potser la lluna jove
festeja un rostre
i l’aire net s’eleva
enllà capçanes,
potser el cel s’il·lusiona
amb un nou astre
mentre la terra roda
perdent tot llast,
i cada cop és nova,
i puny de blau.

Cúpula daurada

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.

I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.

Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.

Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.

Invencible

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sol

sol-destiu-i-roselles000jpg

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.

Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.