Category Archives: Poemes solars

Dea mítica, la mar

Dea mítica, la mar,

que en el seu oneig predica

els mil·lennis reculats

submergits als seus abismes.

*

Passeja el seu remoreig

a tot l’orbe que acarona

amb el vigor musculat

dels corsers que duu a les ones.

*

Empelta’m amb la potència

del teu invencible viure,

tu que tant has intimat

amb l’ésser bo que en mi habita.

Mar malabar

Mar de crinera solar,

artista malabar que hisses

els teus cavalls fets d’onades

salvatges i incontenibles.

*

Mar brava que alces en mi

l’energia que gravita

dintre l’aire que t’empeny,

dens de fragància infinita.

*

Les gavines et festegen

colrades de la llum límpida

que al teu teixit s’expandeix

a totes ribes que arribes.

*

Mar de somnis palpitants,

seré com tu, espargint-me

entre el teu aire i el cel

quan traspassi aquesta vida?

Delir

Per fer l’amor sempre hi som a punt,

per enfilar-nos als arbres del diumenge.

A les tiges fines els surten arrels

que s’anellen tendres a la terra verge.

*

Alguna cosa hi ha sempre al nostre fons

que ens deixondeix fins a oferir-nos, densos.

De tot l’amor, de besos i excitants,

sempre en sortim rejovenits, corpresos.

*

Sense paraules seguim els passos tendres,

entrebleixant, el camí de fer el pa,

del blat madur n’amassem junts la xeixa,

del blau del cel en baixem per pastar.

*

Com nostres ulls, que saben tantes coses,

treballem, rics, deixant-nos encisar,

cercant el solc de les savieses closes

per arribar-nos tant ençà com enllà.

*

Cada un en les mans de l’altre,

seriosos com no es pot dir,

els cossos com un contínum,

escoltant-nos com delir.

Aire de mar

Aire de mar delitós,

amb tu el meu cos fa onades

de sol i del blau que maures,

i un ocell vola veloç.

*

Aire de mar, seda alada,

m’acarones amb passió

i el meu cos és l’expressió

dels circells amb què m’abraces.

*

Aire de mar repicant

als meus turons i planures,

ets sensitiu i m’empeltes

del teu art sense mesura.

*

Aire de mar, em consents

fent ressorgir amb mi la vida,

la més pura i més audaç

del teu brollador i signe.

*

Aire de mar, déu ardit,

ets l’equilibri que empenta,

sostens amb la dolça mà

la bellesa del planeta.

*

Aire de mar, cos fadat,

somous l’aigua cristal·lina

i ets de matèria fimbrant,

sense pes, promesa íntegre.

*

Aire de mar, bell esguard,

mous les veles de delícies,

tibes ferm núvols i naus,

i l’oceà al teu tremp vibra.

Vent

El meu referent

és la solitud

en aquests carrers

sensuals del vespre,

en un riu de vent

que és un mític déu,

ve de l’infinit,

sol com jo mateixa.

Vestit nou

I fa olor de vestit nou,

escotat, lleu, graciós,

per vestir un cos xamós

moreníssim de la platja.

*

Seda dolça, dibuix nítid,

ple de flors, colors suaus,

lluentor tota l’exquisida,

d’un to verd i blau de mar.

*

El vestit que em posaré

per navegar pels carrers

fins al cos acollidor,

sempre ofert, del meu amor.

Pell amorosida

Tot límit s’esbarria

sota l’embat del sol,

es deixondeix la vida,

s’entendreix tot amor,

la bellesa sospira

a sota la xardor,

es refugia a l’ombra,

que és tota emulsió

de pell amorosida,

de somriure flairós.

És aquesta indolència,

transpirant de fulgor,

on els cossos es criden

i els llavis són cremor,

on les olors-delícia

tornen aroma el món,

i els cabells els deslliga

el sol tumultuós.

Així neix nova vida,

broten les passions,

flueix com una onada

el nostre cor pregon.

Xàfec de nit

Corre el dia net, diàfan,

enllà de la finestrella,

el tren, tot moviment àgil.

*

Núvols densos, lluminosos

juguen dalt del cel, leviten,

blancs com cotó fluix lluent.

*

L’intens xàfec de la nit

he fet rejovenir els boscos,

ha encensat l’aire polit.

*

Tot lluu de fragància nova,

i l’estiu ha fet un gir

just al tombar el mes de glòria.

*

Ja som a primers d’agost

i el sol torna a preparar-se

per l’escomesa i la joia.

Estiu a Barcelona

Vaig al meu món canviant,

immens com un continent,

ombrívol dessota els plàtans,

amb el mar que alena vent.

*

És com la joia infantil

de descoberta i misteri,

tot el món puc aplegar,

tot és meu perquè hi penetri.

*

Volto amples avingudes

d’antics arbres centenaris,

giro cantonades, rondo,

viatgera i ciutadana.

*

Em barrejo en el seu magma,

soc una més que l’habito,

més feliç a cada passa

entre tots, i distingible.

*

L’ombra excelsa m’acompanya,

la ciutat em consent, guia,

als seus carrers soc sagrada

com la dea que l’estima.

Plourà

S’obre el dia lluminós

amb el sol lleu rere els núvols,

com n’és l’aire ja d’humit,

com els arbres agraïts,

com la terra espera espurnes,

ruixats, mullena amb delit.

*

Plourà i es reverdirà

xarrupant d’arrel la pluja,

la saba s’expandirà,

s’enardirà tot boscatge

i amor del pur brollarà

contingut a la plujada.