Elevació

Arbres elevats al cel
d’aquest meu amat trajecte,
així em vull elevar jo
sobre la columna, ferma,
amb el cap ben assentat
sobre les espatlles rectes,
la dignitat emanant
del meu tronc, músculs i venes,
i brollant del cos sencer
el sentit de la bellesa,
tot l’amor que he anat creant
damunt justícia i consciència.

Orquestra de jazz

En un univers d’estrelles,
aquí discorria el temps,
sols somogut per l’orquestra,

fet passió, fet dolçor,
elevant incandescència
en les notes de fulgor,

tot traspassant-nos el cos
d’una bellesa purpúria,
amb el cor tumultuós,

la nit, màgica d’amor,
tota roent d’esplendor,
fragant d’aroma de lluna,

transformant sense retorn
el nostre ésser insòlit,
fluent d’una ardor que abrusa.

Miraculós nadó

Albert Edelfelt Erik

Ja no sé on és la dona
que també duia un nen
i era esplendent dels dons
de la seva natura.
Tot era futur, somnis,
un llarg trepitjar ferm,
arrel d’amor immens
que en tot em depassava.
No saps com t’estimava,
multiplicada en tu,
i era esperit incòlume
resguandant-te la vida,
suprema, sí, divina,
miraculós nadó.

Juliol formós

Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
d’aquest joiós entorn.

Festeig d’estiu

John William Goodward

Segueix el festeig
dels dies d’estiu,
cada instant és meu,
tot moment és bell,
oneja exquisit
l’aire sumptuós,
tot premonició,
gravitant delícia,
i s’escampa el sol,
magnífic bressol
que entre l’ombra ens bressa
des d’inici a fita.

Poncelles de vent

Avui s’envola l’aire
alegre a tots racons,
fa voleiar faldilles,
cabelleres al sol.

I s’enriola i gira,
i s’arrombolla amb goig
al teixit de la vida,
embasta il·lusions.

Sota el cel blau més pur
tot manyac joguineja,
deixant de vent poncelles
a la pell que festeja.

De corol·les i pètals
ens deixa senyalats,
i el cos ens irradia
bellesa i levitat.

Mans besades

Torna el meu horitzó clar,
tot esclatant d’alegria
després del dies tancats,
covant una malaltia.

Com estimo aquest meu viure,
tota lliurada al meu goig,
plena de saba altre cop,
novament serenya i lliure.

Quanta riquesa, amb salut,
i energia concentrada,
com si una dea amatent
me’n lliurés a mans besades.

Sol de juny

Joaquim Sorolla

A les deu del matí,
com crema el sol de juny,
com ve a reconfortar-nos
de dies enfonsats,
com desterra, de sobte,
els nostres jorns més foscos.
Un devessall de goig,
d’esplendor, de riquesa.
Sota el seu doll roent
tota il·lusió es condensa.

Mercat de vell

Al tren torno a ser,
de tornada a casa,
duent les troballes
del mercat de vell,
per ornar la llar
i per disposar-les
damunt dols, desgràcies,
tot l’atuïment.

Diumenge complet,
en convalescència,
fruint la ciutat
de riquesa plena,
jardins, rambles, mar,
cafès i mercats,
tot ho tinc a mans,
soc la dona en festa.

Tipuanes

Feliç i enjoiada
per les tipuanes
que intensament ornen
l’ésser meu de flors,
soc sota els seus arbres
que airosos escampen
les corol·les d’ambre,
papallones d’or.

Lluu el sol, es filtra
per totes les branques,
i entre clarianes
acarona el vent,
i tots els ocells
que en estols voleien
sojornen, festegen
als troncs amatents.

Quants braços no aguanten
les fulloses rames,
pesants i abocades
als jardins gemats.
I una aroma espessa
de nèctar de mel
ve a nodrir la vida
joiosa, al seu ple.