Category Archives: Poemes solars

Oracle

oracle

Un amor vindrà
fent-te tremolar
en el temps futur
quan caigui tempesta.

Carícies seran
pel teu festejar
fragants com la pluja,
tendres com el vespre.

Anuncis

Carícies

mar lluna tropical palmeres més clara

Nit de bengales,
el respir de les fulles
denses de l’aire,
la gran lluna jugant
entre crisàlides,
les braçades del mar
besant les platges
i les teves carícies,
sempre somiades.

Ales

cabells al vent aire dona noia 000

Ja no només suro, just avui m’enlairo
a prop de la terra amb ales alades,
envoltada d’arbres.

Tot en equilibri, avui els ulls lluen
en l’aire que flota en transparents volves
d’energia pura.

Com closes crisàlides en el vent desades,
tendra joventut duen concentrades,
com vols de futur.

Dia lleuger

el sol fa un cor a la platja mar

I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.

Volves

núvols

S’esmicola el dia
en volves de núvol
esfilagarsades,
que es van esvaint.
No el puc aprehendre
si no és plantant-hi
el meu fruit formós,
que hi arrela i grana.

Amor

tendresa parella llit 000 rosa

Somio amb tu des l’alba del temps,
un cos intens per escalfar fredor
per ocupar el meu espai mancat,
balder al llit i a tot el meu contorn.
Tot el meu ésser crea en tu sencer
tot l’art major que fas sorgir de mi,
i tu em regales el vibrant de la nit,
el sol ixent dels teus llavis d’ardor.
Tot estremint-te endintre, fins al cor,
irromps en mi fins al clos de l’amor.

Dona, carícia pura -en homenatge

dona noia amb flors al cap platja mar

Acull el teu caliu
tot el món en rodó
i tibes la cintura
o estàs embarassada,
rodonesa de sol,
infantament de lluna,
pit generós de llet,
claror de la natura.

I congries en tu
els raigs de fortalesa
que alcen, enlluernants,
la teva alta columna
on recolzen els sols
i incomptables planetes,
on de les teves mans
sorgeix sempre sutura.

En el regne subtil
de tota cosa fràgil
tu sempre saps com dur-la
a la seva esplendor,
i nafres i resquills
que la vida t’espurna
saps guarir-los de pressa,
convertint-los en do.

Floreges la natura
amb  veu de consellera
i darrere els desitjos
vas cap a l’aventura,
i de cada mà teva
neix la carícia pura,
que consola i orienta,
sencer, el devenir.