Category Archives: Poemes solars

Festes de mar

Calor i calor

i delícia de mar,

brisa que venta

a dolls reconfortants,

frescor que empara

i esbiaixa tots raigs,

aigua que acull

a dintre del seu magma,

prodigiós regne

que ens fa lloc al seu ésser,

captivador,

fent-nos a onades festes.

Fruits

Fruits de mar, olors divines

al restaurant prop la platja,

l’esperit, el cos són lliures,

la gent, que tot feliç passa,

*

i va a fer un bany a la mar

o passeja enamorant-se

del moment, sol, ombra, vent

i l’oceà, déu fluent

*

que sedueix i emmiralla

i encomana jove tremp

i acarona amb sedosa aigua,

*

joliu obre el seu mantell

i som fruits també dins d’ell

de la terra que l’esguarda.

Ornament

Tot és ple profusament

de les formes més precioses,

d’arquitectura, natura,

entre el cel pur, sol d’estiu,

*

i un aire net i feliç

que disposa en equilibri

el meu ésser, pensament,

l’estimació amatent,

*

tots els desitjos possibles

entre aquesta ingent bellesa

que orna fondament i intensa

la meva estada a la vida.

Erotisme inclòs

Tinc les carícies

a punt als dits

per l’home que ets,

garbuix, pell clara,

*

el que s’acosta

i se’m sostreu,

qui vol que el truqui,

no anar de cara,

*

i cap dels dos

cedeix terreny,

però la tendresa

se’m somou, franca,

*

sols de pensar-te

i tenir-te a prop.

Tot l’erotisme

també hi va inclòs.

Món virolat

Vaig a un món virolat

de moviment continu,

remors i cridadisses,

de cercles d’escalfor.

*

Així és aquest mercat

que esdevé a l’aire lliure,

triadissa de mans

de sorprenents tresors.

*

Regateig sempre prompte,

art de llunyans països,

regals sempre feliços

trobats per segon cop.

*

Així són els Encants,

curull de béns i encisos

que entre els alens humans

s’han originat tots.

Sense jous

Baixo altre cop a terra, a la dona que espera,

que campa tota sola, sempre amb desig d’amor.

Em tiba fort la vida, la salut inserida

i aquest estiu que em porta a mar i a salabror.

*

I de fons, aquest ésser movent-se pertot sol

sens sentir solitud, qui no diu que amb mancança

de properes paraules, de proeses romàntiques,

però rica, enamorada, ben lliure, sense jous.

Abril irradiant

Passen els trens

fent camí, amunt i avall,

a l’estació

s’aturen uns moments,

hi ha un trànsit íntim

d’entrar i sortir de gent

en aquest dia

d’irradiant abril.

*

Al fons proper,

majestuosos pins,

claror suau

tota rosada a l’ombra,

l’aire feliç

dolçament acarona,

l’esdevenir

és un goig que enamora.

Fragilitat

Com han florit

ja les plantes de flor,

com tots els arbres

han tret suaus poncelles

tot deixondides,

dreçades cap al sol,

deixant-se anar

al rodar de la terra.

*

En un tumult

s’empaiten cap a l’èxtasi,

com si la vida

se’ls hi hagués de segar.

No sols humans

tenim la consciència

que en si tot desa

la gran fragilitat.

Experta

S’enfonsa el dia

dins quotidianitat,

trenco el meu ritme,

sols tinc somni de mar.

*

Som ja a l’estiu,

el sol embruneix, daura,

tot magnitud,

la mar inacabable.

*

Capgiro en mi

jornades casolanes,

feina a preu fet,

correntia sens faules.

*

Creo el meu temps

granat ja a aquesta terra,

tant hi he viscut

que en soc artista experta.

El meu regne

El meu regne,

la sensorialitat,

el meu món,

tot fet de sensacions,

el meu viure,

basat en emocions,

la raó

raent en veritats.

*

I no faig

cap especulació,

visc aquí

fruint els dons que dona

l’univers

immens, que evoluciona

cada instant,

i per això sempre nou.

*

Si m’estanco

és cosa del meu ésser,

que ara és lliure,

en l’onada suprema,

no tinc reptes

que siguin alienants,

i cinc duros

servo de capital.

*

Sí, deixeu-me,

he donat molt i molt,

i la terra

ha rebut l’energia

que he vessat

tot volent-la més rica,

fins i tot

un fill-llavor he deixat.