Category Archives: Poemes solars

Bon dia

Hi ha un bon dia d’ocells voleiant

dins d’un aire de dolça escalfor,

a qui el deixa el va acaronant,

força nua, gentil passió.

*

Cal aprendre de tot el seu art,

del seu gràcil, infinit ardor,

pot calmar ferides sagnants,

pot de nou fer desitjar el món.

Florida

Com un regal del temps,

l’esplèndida florida

d’aquesta estació

que treu arreu poncelles

premudes i superbes,

curulles d’alegria.

Com una mostra ardent

que hi ha un fluir latent

que en el seu curs germina,

i ens pot emmirallar

i al seu goig conformar

tot i el difícil viure.

Primavera

S’alça la primavera,

les terrasses obertes,

la gent deixant-se caure

feliç a la indolència.

El sol bat de valent,

l’abric pesa i molesta,

als ulls i al cos fimbrant

l’esperança hi fa festa.

Viatges

Penso en viatges, aquells transoceànics,

tota la vida que en mi vaig generar,

com em movia amb diners de turista

i em captenia com viatgera amant.

Quanta riquesa, com per tornar-me boja,

quanta bellesa vaig arribar a copsar,

en mi avui resten tots els tresors que em formen,

pregons misteris sentits, mai desvelats.

Jardí

Soc en un jardí

d’ombriva enyorança,

ple de fulles seques,

fonts abandonades,

però el sol persevera

entre escletxes d’arbres,

les heures s’enfilen

per troncs i capçades,

i en el cel serè

d’espurnes daurades

l’ardent primavera

àgilment hi dansa.

Pluja

Dolçament cau la lleu i tendra pluja,

arrodoneix tots els cantells i angles,

els colors són vius i lluents contrastos,

el blanc punyent de tots els murs ressalta,

demanant roses de floral alegria,

capolls desclosos, les olors d’ambrosia,

el món es mostra silenciós i calm,

però una energia que endins vibra callada

recapta força per l’hora de l’esclat.

Desclosa

Que nou, avui, el dia,

quin horitzó més clar,

com s’hi mou l’energia,

neta, sense pesar.

S’hi desclouen els somnis,

lluentors que espurnegen

al fons de l’alegria,

ingràvida, serena.

Que íntim, aquest dia,

entre humitat i cel

que els contorns acarona

amb un blau plovisqueig.

Quin contrast el meu ésser

enmig del món tan ample,

rescatat del clos càlid,

solitud que s’estanca.

Puntals

Va passant el temps i tot el que es vell

ja ha anat sucumbint sense cap recança,

però hi ha els amors que sempre són joves

presos a una arrel sana i vigorosa,

no els somou el temps, no es esdevenen brossa,

i fan de puntals als éssers que ronden.

Vides inserides fermes i formoses

dels lliures amors, sempre nodridores.

Indicible

Ve un aire plujós

que tot ho perfila,

i l’ànsia indicible

d’amar amb passió.

L’atracció roent

d’un home vivible,

la foguera ardent

del més nu oferir-se.

Aquella tendresa

que esmicola marges,

penetra consciències,

immensa com astres.

I neix un planeta

que s’eleva, gràvid

de la nostra vida,

de nou començada.

Mirada

Entre la força del sol la mirada

entre les parpelles, cremants com les galtes,

i de l’ample món perfilo els contorns,

textures, colors, la translúcida aura,

tot el moviment que s’estén al temps,

l’harmonia càlida que commou com l’aire,

i la immensitat del cel canviant

que vetlla l’encant del profund amar-te.