Category Archives: Poemes solars

Mans besades

Torna el meu horitzó clar,
tot esclatant d’alegria
després del dies tancats,
covant una malaltia.

Com estimo aquest meu viure,
tota lliurada al meu goig,
plena de saba altre cop,
novament serenya i lliure.

Quanta riquesa, amb salut,
i energia concentrada,
com si una dea amatent
me’n lliurés a mans besades.

Sol de juny

Joaquim Sorolla

A les deu del matí,
com crema el sol de juny,
com ve a reconfortar-nos
de dies enfonsats,
com desterra, de sobte,
els nostres jorns més foscos.
Un devessall de goig,
d’esplendor, de riquesa.
Sota el seu doll roent
tota il·lusió es condensa.

Mercat de vell

Al tren torno a ser,
de tornada a casa,
duent les troballes
del mercat de vell,
per ornar la llar
i per disposar-les
damunt dols, desgràcies,
tot l’atuïment.

Diumenge complet,
en convalescència,
fruint la ciutat
de riquesa plena,
jardins, rambles, mar,
cafès i mercats,
tot ho tinc a mans,
soc la dona en festa.

Tipuanes

Feliç i enjoiada
per les tipuanes
que intensament ornen
l’ésser meu de flors,
soc sota els seus arbres
que airosos escampen
les corol·les d’ambre,
papallones d’or.

Lluu el sol, es filtra
per totes les branques,
i entre clarianes
acarona el vent,
i tots els ocells
que en estols voleien
sojornen, festegen
als troncs amatents.

Quants braços no aguanten
les fulloses rames,
pesants i abocades
als jardins gemats.
I una aroma espessa
de nèctar de mel
ve a nodrir la vida
joiosa, al seu ple.

Incitació

Tren que m’incites la llengua
que deso en el meu ésser,
i és el teu viatjar
qui va embastant paraules,

pensaments meus i faules,
i el poema complet,
a versos i a sons nets,
sorgeix com un miracle.

Homenatge

Abram Arkhipov

Tinc la delícia
a la punta dels llavis,
dels dits que escriuen
sota aquest vívid sol.

Tot el sentit
del viure és el diàleg
amb l’absolut,
del meu sensorial cos.

I és tan immens
el flux vital que rebo
que just intento
fer-lo palès, i escric.

Un homenatge
a la vida que sento,
doll de riquesa,
amb els arbres florits.

Cor bombejant

Bar Canigó. Gràcia

Aquí, al bar ciutadà,
en un recer intens, tot íntim,
fusta, marbre, vidre clar,
racons per seure i parlar,
d’una animació tan vívida.

Ressonen totes les veus
en l’espai, olor de sidra,
de vermut, cervesa, vins,
borbolls de cava, amistat,
i el ventilador que gira.

Al bell mig d’un barri antic,
com àgora circular,
un cor bombeja, s’activa.
És fàcil trobar l’amor
al seu acollent recinte?

Dia ignot

I era el dia ignot,
àmbit desconegut
en la seva potència
de natura i de bosc,
després de dies closos
entre cases i cledes.

Arbres, immensitat,
l’esplendor de la llum,
del cel tot intocat,
del verd immaculat,
forces en equilibri,
intacta llibertat.

I el continent humà
fruint-hi i expandint-s’hi,
amb el seu bategar
d’existir i estimar,
ullprès i emmirallat
al món que era per viure.

Flor de diumenge

Flor de diumenge,
estesos pètals
oberts al sol,
seda a la nit,
d’una poncella
que es gronxa i bressa
tota ella oferta
a un llarg fruir.

Remorós gira
el càlid dia
en mercats, places
per somiar.
I un dinar entre ombra
mentre el vent copsa
delícia porpra,
sensualitat.

Un vespre ingràvid,
jazz iniciàtic
en una estança
on mormolar
paraules dolces
al ritme d’ones
de màgia fonda,
somriures clars.

I la nit càlida
que vetlla i canta
entre els grans astres
de cel enllà.
Flor de diumenge,
pètals sospesos,
colors encesos,
que ha germinat.

Centre

Pot ser
més sensual l’oratge?,
pot ser
més desitjat l’amor?,

i pot
esponjar-se més l’herba,
l’espiga i la rosella,
el bosc i l’horitzó?

No sé
què hi ha més endavant,
sols visc
d’aquest esplèndid centre

on tot
es completa encisat
i la delícia sap
l’arrel de l’encanteri.