Dea mítica, la mar,
que en el seu oneig predica
els mil·lennis reculats
submergits als seus abismes.
*
Passeja el seu remoreig
a tot l’orbe que acarona
amb el vigor musculat
dels corsers que duu a les ones.
*
Empelta’m amb la potència
del teu invencible viure,
tu que tant has intimat
amb l’ésser bo que en mi habita.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars
Mar de crinera solar,
artista malabar que hisses
els teus cavalls fets d’onades
salvatges i incontenibles.
*
Mar brava que alces en mi
l’energia que gravita
dintre l’aire que t’empeny,
dens de fragància infinita.
*
Les gavines et festegen
colrades de la llum límpida
que al teu teixit s’expandeix
a totes ribes que arribes.
*
Mar de somnis palpitants,
seré com tu, espargint-me
entre el teu aire i el cel
quan traspassi aquesta vida?
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars
Per fer l’amor sempre hi som a punt,
per enfilar-nos als arbres del diumenge.
A les tiges fines els surten arrels
que s’anellen tendres a la terra verge.
*
Alguna cosa hi ha sempre al nostre fons
que ens deixondeix fins a oferir-nos, densos.
De tot l’amor, de besos i excitants,
sempre en sortim rejovenits, corpresos.
*
Sense paraules seguim els passos tendres,
entrebleixant, el camí de fer el pa,
del blat madur n’amassem junts la xeixa,
del blau del cel en baixem per pastar.
*
Com nostres ulls, que saben tantes coses,
treballem, rics, deixant-nos encisar,
cercant el solc de les savieses closes
per arribar-nos tant ençà com enllà.
*
Cada un en les mans de l’altre,
seriosos com no es pot dir,
els cossos com un contínum,
escoltant-nos com delir.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Poemes solars
Aire de mar delitós,
amb tu el meu cos fa onades
de sol i del blau que maures,
i un ocell vola veloç.
*
Aire de mar, seda alada,
m’acarones amb passió
i el meu cos és l’expressió
dels circells amb què m’abraces.
*
Aire de mar repicant
als meus turons i planures,
ets sensitiu i m’empeltes
del teu art sense mesura.
*
Aire de mar, em consents
fent ressorgir amb mi la vida,
la més pura i més audaç
del teu brollador i signe.
*
Aire de mar, déu ardit,
ets l’equilibri que empenta,
sostens amb la dolça mà
la bellesa del planeta.
*
Aire de mar, cos fadat,
somous l’aigua cristal·lina
i ets de matèria fimbrant,
sense pes, promesa íntegre.
*
Aire de mar, bell esguard,
mous les veles de delícies,
tibes ferm núvols i naus,
i l’oceà al teu tremp vibra.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del mar, Poemes solars
El meu referent
és la solitud
en aquests carrers
sensuals del vespre,
en un riu de vent
que és un mític déu,
ve de l’infinit,
sol com jo mateixa.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
I fa olor de vestit nou,
escotat, lleu, graciós,
per vestir un cos xamós
moreníssim de la platja.
*
Seda dolça, dibuix nítid,
ple de flors, colors suaus,
lluentor tota l’exquisida,
d’un to verd i blau de mar.
*
El vestit que em posaré
per navegar pels carrers
fins al cos acollidor,
sempre ofert, del meu amor.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
Tot límit s’esbarria
sota l’embat del sol,
es deixondeix la vida,
s’entendreix tot amor,
la bellesa sospira
a sota la xardor,
es refugia a l’ombra,
que és tota emulsió
de pell amorosida,
de somriure flairós.
És aquesta indolència,
transpirant de fulgor,
on els cossos es criden
i els llavis són cremor,
on les olors-delícia
tornen aroma el món,
i els cabells els deslliga
el sol tumultuós.
Així neix nova vida,
broten les passions,
flueix com una onada
el nostre cor pregon.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes del sol, Poemes solars
Corre el dia net, diàfan,
enllà de la finestrella,
el tren, tot moviment àgil.
*
Núvols densos, lluminosos
juguen dalt del cel, leviten,
blancs com cotó fluix lluent.
*
L’intens xàfec de la nit
he fet rejovenir els boscos,
ha encensat l’aire polit.
*
Tot lluu de fragància nova,
i l’estiu ha fet un gir
just al tombar el mes de glòria.
*
Ja som a primers d’agost
i el sol torna a preparar-se
per l’escomesa i la joia.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes solars
Vaig al meu món canviant,
immens com un continent,
ombrívol dessota els plàtans,
amb el mar que alena vent.
*
És com la joia infantil
de descoberta i misteri,
tot el món puc aplegar,
tot és meu perquè hi penetri.
*
Volto amples avingudes
d’antics arbres centenaris,
giro cantonades, rondo,
viatgera i ciutadana.
*
Em barrejo en el seu magma,
soc una més que l’habito,
més feliç a cada passa
entre tots, i distingible.
*
L’ombra excelsa m’acompanya,
la ciutat em consent, guia,
als seus carrers soc sagrada
com la dea que l’estima.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes solars
S’obre el dia lluminós
amb el sol lleu rere els núvols,
com n’és l’aire ja d’humit,
com els arbres agraïts,
com la terra espera espurnes,
ruixats, mullena amb delit.
*
Plourà i es reverdirà
xarrupant d’arrel la pluja,
la saba s’expandirà,
s’enardirà tot boscatge
i amor del pur brollarà
contingut a la plujada.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes solars
