Category Archives: Poemes solars

Terra rodona

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Només respiro.
I hi miro amb els ulls
i la claror em ronda,
i veig els tons diversos
de la terra rodona,
i tinc una consciència
de mi i del meu cos.
I vaig amunt i avall
perquè no tinc arrels,
i a tot arreu del món
sóc capaç d’adaptar-m’hi.
I és per això també
que a cops no sóc ningú
ni enlloc no tinc reflex,
i em preparo al moment
per alçar-me i anar-me’n.

Blau

cel nit estrella fugaç

Potser juga una estrella
darrere el llostre,
potser la lluna jove
festeja un rostre
i l’aire net s’eleva
enllà capçanes,
potser el cel s’il·lusiona
amb un nou astre
mentre la terra roda
perdent tot llast,
i cada cop és nova,
i puny de blau.

Cúpula daurada

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.

I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.

Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.

Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.

Invencible

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Feixuga joventut,
fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,

com m’aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe’m a mi,
de buscar com escriure,

fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.

Sol

sol-destiu-i-roselles000jpg

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.

Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.

Raig de sol

gat envoltat de papallones 000

I com s’enriolen
els ocells als nius,
i com l’esquirol
mou la cua alegre,
com, xamós, el gat,
s’ajassa a l’estiu
ple de papallones,
i flors matineres.
I amb un raig xiroi
el sol va besant
cada animaló
i cada poncella.

Lluna alta

parella 0 petó 89384380