Decàleg

No perdis mai
la noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,

i entremig
de l’escàndol latent
dreça l’alt pal
que el teu paller aguanta.

Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,

no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.

És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre’t ni libar-te.

Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
són les més despullades.

I no t’enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.

Qui s’agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.

Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.

Vulgue’t complet,
no deixis que et soscavin
la integritat,
la vida inalienable.

Anuncis

Setembre

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.

Malabar

Elegantment vestit de negre

fas anar el llapis destrament,

ara color, ara aquarel·la,

la imatge que ornes vola al vent.

I tu percaces gestos i forma

i a la taula, ben reclinat,

rius a la vida i ric l’honores

dins el caliu del nostre bar.

Ets malabar de l’art d’artista

que en els teus dits tens aplegat;

tu, pintor amable, tots encises,

ja els turistes, ja els parroquians.

Tot rumiant la següent traça

un ble t’apartes de cabell suau,

i ja et llambrega ull i mirada

i, amb picardia, somrius callant.

Força que corre endimoniada

al teu racó, on ets dibuixant;

i ja fa olor de pigment i gràcia

la clariana del bar galant.

Amunt els cors! Entra una estrella

perduda i bella, que va voltant;

voleia dolça, fa ziga-zagues

i ve a aturar-se al teu davant.

I il·luminat per la clarícia

un full novell véns a estrenar,

i corre àgil llapis i tinta

i els colors pensen si els vols triar.

Tu, capriciós, el pinzell vincles:

daurat de sol… tint blau de mar…

verd de maragda… rosa de l’Índia…

i un toc vermell de to amarant.

I a cada trau rosa escollida

vas esmerçant, espurnada d’art,

i així empolaines dibuix i vida,

que un instant vibra, i segueix rodant.

Primavera

El sol regna

tot ple de beatitud,

fa florir

la terra humitejada,

torna el bosc

d’un clarobscur profund,

els volums esclaten

com miracles.

No només

pinta els ardents colors,

aquest sol

dona forma i fondària,

jo enmig

m’hi torbo amb contorns purs,

del tot dona

i carnalment dreçada.

Esculls

He sortejat
esculls dels més terribles
sobrevivint
la mort que feia empenya,
perdent els somnis,
l’esperit de la vida,
omplint de mi
la buidor més deserta.
I he reeixit
sense aliats, ben sola,
a cor obert,
a cara descoberta.
Només l’esguard
que arrela en cada cosa
pot trobar al lluny
l’horitzó i l’ensenya.

Morenor

Llambrega la teva morenor

i fondo respira el ressò de l’aire.

Tòrrida nit el teu sol fulgurant.

L’ull del temps, tan atent,

et guaita absort

i embadalit es tanca.

Pell colrada

El temps porta espurnes d’or

a la teva pell colrada,

quan passes lleuger i suau

caminant cap a la platja. 

Carn molsuda, llavi ple,

pit per nodrir nits en vetlla,

malucs que no tenen fre,

ulls que lluen com espelma.

I topants agosarats

sota la bermuda encesa

que tothora fa fimbrar

la llum que lluu i enlluerna.

T’espera entera la mar,

la seva mullena fresca,

i ma vida amb el neguit

sempre de tornar-te a veure..

Home que atures l’alè

i fas petges a l’arena,

que no esborra cap embat

de la mar que et sent i serva.

Sospeses la immensitat

que prest ve a omplir-te d’estrelles,

i s’agenolla al teu pas

la dolçor de l’hora quieta.

Radiant formosor que escampes

i arriba amb la melangia

per l’art del teu cos daurat

que és escultura infinita.

Pel teu cos i viure lleu,

que desvetlla l’alegria,

i somou tot el desig

de la dona que en mi vibra.

De la dona que en tu neix,

com el cel, el mar i el dia,

i que saps que ets llunyà, igual

que la quimera que em guia