Category Archives: Poemes

Groc

llaç groc

Groc suau amb què vindico,
groc més fort amb què exigeixo
groc mitjà amb què pledejo,
tots els grocs del món estimo.
I el duc sempre a tot seguici
mentre hi ha ostatges polítics
lluitant per aquesta terra
que una gran senyera estela.

Anuncis

Tot és re

pintura el-naufragi-del-minotaure turner

Al joc de la immensitat

les persones es dissolen.

Vénen del res, van al res,

el mar les furta de sobte.

Es perden dins de l’abís

sota les ones furioses.

S’han estavellat els ports

que un dia foren sol i ombra.

Han sucumbit totes naus

que enllà aguantaren tempestes.

Arriba la fi, i és brau

el mar que devasta relles.

Al capdavall tot és re,

un naufragi que ens fa burla.

Si ahir lluitàvem per viure,

avui s’acaba la lluita.

Enmig l’huracà del mar,

sota un cel fred i insensible,

l’home perd les facultats,

i el respirar,  i la vida.

I llavors desapareix

com si un dia no existira.

Potser queda un flux fugaç

de tot l’amor que expandira.

Vies làcties

Adolf_art (1)

Allà on l’univers s’explica

amb el pinzell i la brúixola

el somni i la trementina

l’aquarel·la i el cisell,

allà on l’impuls del temps

es troba insert a la làmina

i s’apressa o alenteix

segons com tu el compasses,

allà on en un espai ample

hi viu la circumferència

i mesures amb quadrangle

l’equilibri dels planetes,

allà el teu foc dens d’artista

fa transmutar la substància

i els pigments se sobreposen

i la bellesa s’escampa.

Amb paleta i aigua viva

llapis coent d’espurna encesa

planxa dúctil granejada

i l’esperit de poeta

dibuixes traços intactes

com un déu que, fa mil·lennis,

dibuixava coordenades

per crear una jove Terra.

Així, Adolf, en les mans teves

giren astres coetanis

d’aquella creació primera,

que s’hostatja en els teus quadres.

Artista total que portes

àmbits de creació a les palmes:

en el teu taller perfiles

joves obres, vies làcties.

Passions

sabates vermelles dona noia caminant per la neu

El dia intemporal
camino sense fites,
jo mateixa n’hi planto
i les busco plaents.
És el minimalisme
a què m’he vist empesa,
jo que anhelo passions
visc aquesta tragèdia.

Cau la nit

nit núvols.petita

Cau la nit
cansada de fracàs,
amb el tren
parat a l’estació,

grisa és l’hora,
el temps per respirar,
l’aire greu
amb un verí que escorxa,

negre el cel
opac de closa nit,
tarquim pres
tan rasant com un sostre.

un ofec
gebrat i escruixit,
un calfred
que escarbota l’estómac.

Galeria

Somnis sense complir

This gallery contains 1 photos.

     El va veure dret a l’entrada del Cafè de l’Òpera, en posició d’espera, el cos com enravenat, els ulls vidriosos, l’expressió realment de penjat, i amb aquella gorra de llana estrafolària que el feia semblar un pidolaire a punt … Continua llegint

Galeria

Comiat

This gallery contains 1 photos.

El telèfon no el despenja ningú. És la cinquena vegada que l’Aurora truca. Ara ja són dos quarts de dotze del migdia i la seva mare ja s’ha d’haver llevat. Tampoc no pot ser que la noia que la cuida … Continua llegint