Category Archives: Poemes

Amenaça

núvols al cel damunt arbres

Dia tapat
i clos en tu mateix,
un tens neguit
traspassa els teus llargs nervis.
Ets expectant,
malagradós i esquerp
d’algun impacte
immers en violència.
Dia estrany
que em fas fugir de tu,
greu i inestable,
sense cap confiança,
el gris del cel
metàl·lic és una arma
que pot ferir-te
i ja te n’amenaça.

Anuncis

Goig

FLORS D'ESTIU AL BOSC

Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.

I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.

Dia lleuger

el sol fa un cor a la platja mar

I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.

Arrels

arbre penjant arrels 000000

Tot em torna
més solitària
sense esperança
en un cercle de temps.

Tot em porta
a un lloc obert
d’aire escampat
d’il·lesa llibertat.

Tot em duu
a crear arrels
lligams estrets
amb nous éssers i indrets.

No maldat

dibuix de dimoni vermell

Nit de dijous, ciutadana,
a punt el concert de jazz
dintre una cova vermella,
un dimoni hi farà cap?

Però hi apareix una orquestra
d’una tribu no infernal,
crea intimitat calenta
penetrant i sexual.

Reivindica la potència
més humana i més carnal,
la gent s’hi lliura sencera,
en colla o individual.

El dimoni d’aquesta era
s’ho mira fastiguejat,
si no hi ha odi i violència
no veu per enlloc maldat.

NO

símbol gest feminista-2-565875

8 de març
en un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i lliures.

No serem
un ésser auxiliar,
no admetrem
ni coaccions ni setges,
persistim
sens detura endavant
al camí
de la nostra conquesta.

Dona -en homenatge

noia 000 dona amb flors als cabells 8000000

Aixeques, amorosa,
el farbalà del dia
i hi fas rosses puntades
amb els rajos de sol.
Vestida d’il·lusió,
de futur, d’alegria,
entre les teves mans
el món fa rotació.
Amb el rumb del teu viure
s’obren badabadocs,
i alcen les cabotes
farcells de margarides,
i tu d’herbes boscanes
tens aroma i dolçor
i entre raïms madures
l’esplèndida collita.
Amb els teus dits cabdelles
els fils de l’avenir,
fet dels instants petits,
miralls de les estrelles,
que al capvespre reculls
i deses amb poncelles
per tenir-los a frec
quan arribi la nit.