Category Archives: Poemes

Bategar

equilibrista_economiareal

Tot em rellisca pels vorals de la vida,
i quedo jo, un nucli apinyat
en el temps d’ara, amb somnis movedissos
de nit, dolor, plaer, felicitat.

I resto sola sota la llum del sol,
rica i diàfana, insubmisa i fràgil,
tan vulnerable que la paüra campa
just uns instants, que prest em recomponc.

De nou encenc el bategar que em dreça
que en duu a països on viure s’accelera,
que em duu a contrades on glateixo sens fi.

Clavo la vara al present que em conté
forjant-me sola, temptejant l’equilibri,
seré catàstrofe o tindré un futur nítid.

Anuncis

Temps

rellotge pintat en mans

Rica fondària del meu bell existir
en aquest sud de terra tan calenta,
llanço als teus vents el meu crit enardit,
alço als teus cels l’alegria primera.

Avança el temps tot foll de sentiments,
de plenitud curull, de maduresa,
tot ho conté ben pres a l’hora estesa
amb jo dins seu gaudint el seu forment.

No és vulnerable, tan sols ho soc jo en ell,
i en els fracassos en el temps m’equilibro,
i en tot l’horror en el temps vivifico,
i en tot amor m’endinso al seu intern.

Ell se sustenta en el seu infinit,
en ell titil·len bategars innombrables
temps que ets en mi i em mudes sens vetllar-me
fins a dissoldre’m en el teu existir.

En tu s’apleguen constants les noves sabes,
fruita la vida fins a l’inconegut,
de pas jo soc, temps meu inescrutable,
intern i íntim com un amor crescut.

La trobada, d’Anne Enright

Anne enrigth

     Anne Enright va néixer a Dublín l’any 1962. Ha publicat llibres d’assaig, diversos volums de contes i 4 novel·les. Amb l’última, La trobada, va guanyar el Premi Man Booker el 2007, que immediatament es va traduir a més de 30 llengües. Els seus contes han estat publicats a moltes revistes i diaris tant d’Irlanda com d’Anglaterra.

     Amb La trobada penetrem de ple dins el territori d’Irlanda, al seu clima, al seu tipus de relacions i, sobretot, al seu context social i cultural.

      L’argument gira al voltant de la mort del Liam, un dels fills del clan Hogarty, en un inici de 12 germans dels quals ara en queden 9. I aquest serà el nucli del llibre, que empenyerà la protagonista a descobrir qui és cada un de veritat per arribar a comprendre què ha portat a la mort en Liam.

     Es traca d’una novel·la potentíssima, que té el lector constantment abduït pel pes de la complexitat de les relacions d’una família, per l’ambivalència dels sentiments, pels seus personatges sempre veraços i absolutament convincents. En aquest sentit, té moments de gran ressonància emotiva, i per la seva ambivalència en molts aspectes és un llibre profà, i en molts altres és molt elevat.

    Anne Enright a la seva obra La trobada ens situa també davant la immensa fragilitat de la vida,  l’esforç que suposa aprendre a assimilar les malvestats, acceptar la mort, retornar a l’equilibri, i mostra molt clarament la desprotecció de tots nosaltres tant davant la mort com davant la vida, així com  la solitud i la inestabilitat de les relacions humanes. Però alhora ens mostra també la renaixença constant de la vida.

https://www.cugat.cat/diari/sons/143982/_la-trobada_-d_-anne-enright-al-_llibres-imprescindibles_

Amenaça

núvols al cel damunt arbres

Dia tapat
i clos en tu mateix,
un tens neguit
traspassa els teus llargs nervis.
Ets expectant,
malagradós i esquerp
d’algun impacte
immers en violència.
Dia estrany
que em fas fugir de tu,
greu i inestable,
sense cap confiança,
el gris del cel
metàl·lic és una arma
que pot ferir-te
i ja te n’amenaça.

Goig

FLORS D'ESTIU AL BOSC

Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.

I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.

Dia lleuger

el sol fa un cor a la platja mar

I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.

Arrels

arbre penjant arrels 000000

Tot em torna
més solitària
sense esperança
en un cercle de temps.

Tot em porta
a un lloc obert
d’aire escampat
d’il·lesa llibertat.

Tot em duu
a crear arrels
lligams estrets
amb nous éssers i indrets.