Category Archives: Poemes

Catifa enconxada

arbre nadal llums

I quin goig de voltar Barcelona,
he trobat la ciutat vessant càlida,
llums, colors aquests dies suavíssims
de Nadal en catifa enconxada.

Hi ha paquets i bosses que circulen
en les mans de persones contentes,
són per fer bombollams d’alegria
en la gent que entre l’amor prospera.

Garbuix

garbuix_de_xarxes_cordes xarxa67619

En tot el meu garbuix
de pensaments de nit
hi ha assolats els dolors
d’estimbaments d’amors,
absoluts del meu temps,
els que em constitueixen.

El doldre-me’n va amb mi,
amb la vida esqueixada,
i sense ni un amor
em demano astorada
si avui tot és perdut
desistint d’esperança.

Sostingut

do sostingut imatge

M’aguanta el plor la inèrcia del viure,
el moviment, que no deixo aturar-se,
tot se sosté, entretingut i minso
sense batec, amb tota arrel truncada.

Bes

noia negra llavis retallats

El vent festeja la nit tan forta i jove,
ella és alegre, ell intens, ardorós,
l’atura àgil, ella es tomba xamosa,
ell va a besar-li els seus llavis en flor.

Amunt

lliris violetes

S’alça la tarda
els pins enlaire
les cases dretes
les tiges rectes
els turons alts.

I així s’eleva
l’ànima meva
i així es dreça
la melangia
dels seus bassals.

Festes de Nadal

arbre de nadal a plaça des del tren

Ja s’ha fet nit a les sis de la tarda,
van passant llums i arbres de Nadal,
anem parant a estacions callades,
tots el rellotges són més lents i esmussats.

Se’ns enduu el tren tot lleuger i arrauxat
amb un saber de camí conegut,
mig buit aquests fal·laços jorns de festa
desgavellats, repetitius i eixuts.

Llast

dona noia tren nit 2342350000000000000000000000000