Category Archives: Poesia

Matí

noia-dormint-al-tren-mati-dona

La feixuguesa del matí,
tren que avança sobre rodes seques,
el cos immers en la seva cavitat,
l’ala de la son arrupida a les parpelles.

El pensament ensotat a la teranyina,
i la sang sorruda fent via lentament,
amb tot l’ésser que cau al cantó més absent
fins que un cop, de retruc, el torna a la vigília.

Anuncis

Trens

estacio-i-tren000

El tràfec dels trens,
la gent resignada,
monòton vaivé
lliscant amb desgana,
corrent sobre el temps,
esfera tancada.
Les agulles giren,
l’esgotament guanya.

Encesa

parella nit llit 00000.pg

Pren-me, nit,
tan porosa i oberta,
llums encesos
fins a les altes hores,
com corria
tanta bellesa plena,
com l’amor
era ferm com  la roca.
Pren-me, nit,
i obre’m el llindar,
que dins teu
queda el temps de la vida,
aquell roig
de jovent esclatant,
les savieses
més punyents i sentides.
Pren-me, nit,
i torna’m a portar
a l’encesa
lluminosa i ardida,
duu la llum
del teu fort bategar
allà on neix
la passió que en tu vibra.

Àgilment

fulles volàtils

Camino àgilment
damunt la nit i el dia,
igual que si pogués
caminar sobre el mar.
De dia són les fulles
serrells del vent que llisca,
de nit, intactes, posen
als camins no fresats.

Boca de volcà

porta de l'infern0

Aquí s’acaba tot,
en el teu misteri natural,
boca ígnia,
porus obert del món,
de les seves tensions
traduïdes en flames.
Aquí no hi ha bé ni mal
sinó la seva antítesi,
el no-res,
deglutit en un únic fornal,
que glateix en fusió
i torna a l’hora zero
el complet univers.

Llum

???????????

Obria camí
en la nit del bosc
de foscor gebrada.

La boira espessia
els pulmons i el cor
de negror esglaiada.

Fendia la nit,
camí tortuós
on, cec, temptejava.

La lluna gelada
era un disc d’acer
de vora esmolada.

Arrapava el cos
als nuosos troncs
de paor gelada.

El vent udolava
esqueixat, violent,
dalt la serralada.

Anava endavant,
allunyant la guerra
bruta i sanguinària.

Més enllà del bosc
la llum esperava
amorosir el món.

Joc de cartes

Paul_Cézanne Els jugadors de cartes (1892-95)0

En la pau de la tarda tranquil·la,
quan els arbres traspuen verd i ambre,
la claror cau potent i concisa
i en colors poderosos s’encarna.

En el goig de la tarda rotunda,
dins el bar, asseguts a una taula,
dos bohemis amb el seu temps juguen
apostant-se’l a un joc de cartes.