Nit dempeus

Nit foscosa,
d’horitzó coral·lí,
ja dempeus
entre garlandes d’arbres,
contrallum
en capçades no opaques
de pins alts,
pàtria mediterrània.

Glamurós
és el rosa que espurna
com setí
de solar fondalada,
llums s’encenen
mentre que el sol s’amaga,
tiba el tren
avant per clarianes.

Per res

Digue’m on se’n va anar

la nostra joventut,

la tendresa fragant,

l’ímpetu d’estimar-nos,

l’espiral d’aquells dies,

per mi els més intactes,

fent de tu única tria,

home absolut i astre,

vas penetrar en mi

fins dins el moll de l’os

modificant les cèl·lules,

que sens tu a penes viuen,

i m’he arrossegat

quaranta-dos anys més,

perquè viure sens tu

per res basta la vida.

Àcid corrosiu

Quin dia tan terrible

se m’obre sota els peus.

Cerclada per punyals,

cap on viro en fereixo,

i isolada en mi,

curulla del verí

xarbotós que m’emplena,

se m’esquerda el respir

sobre el pànic atroç

que em circumda i que em sega.

Els òrgans envilits

en l’àcid corrosiu

que a tot arreu bombeja,

el sofriment suquegen.

I soc aquest pellanc

tot inserit de mal

que amb prou feines no cau,

que a penes s’arrossega.

Besllum

S’obre la llum del capvespre,

la claror de fina seda

transparent i lluentada

poleix contra el cel els arbres

mitològics al besllum.

Erotisme inclòs

Tinc les carícies

a punt als dits

per l’home que ets,

garbuix, pell clara,

*

el que s’acosta

i se’m sostreu,

qui vol que el truqui,

no anar de cara,

*

i cap dels dos

cedeix terreny,

però la tendresa

se’m somou, franca,

*

sols de pensar-te

i tenir-te a prop.

Tot l’erotisme

també hi va inclòs.

Barcelona íntima

Tan íntima Barcelona,

flors de tipuana enjoien

d’or vell ombrel·les, tendals,

terres de places a l’ombra.

*

Corre en tu brisa de mar

salina, acariciadora,

i la teva arquitectura

entranyable s’enamora.

*

Toca un raig de sol encara

a balcons, a fulles d’arbres

que es gronxen en la claror

més pura i mediterrània.

*

Les persones s’entendreixen

tocades per la teva aura

de civilitat estesa,

de Pax antiga romana.

*

Els teus carrers mai s’aturen,

remoregen plens de vida,

qui et pobla sent endins seu

l’existència assaborida.

Calor africana

Gairebé mitjan juliol,

ràpid ha arribat l’estiu,

de cop hi som de ple enmig

sense ni haver-ho previst.

*

Estrepitosa calor,

por de fer cap al carrer,

perill d’insolació,

temps dels moviments més mínims.

*

Però jo ho desafio tot,

m’exposo a tota l’onada

de calor que ve de l’Àfrica,

sempre tinc una missió.

*

I no em puc quedar clavada

a la casa solitària,

vaig del meu món vegetal

de dret al mar a banyar-me.

Primavera al tren

Creua el tren

tota la primavera,

que s’estrena

magnífica i suau,

tendrament

s’estén damunt la terra

d’aquest sud

europeu i fimbrant.

*

S’obre ample

i immens tot l’horitzó,

es fa daina

el temps meravellat,

es despulla

d’aïllament, reixat,

i neix l’ésser més íntim i lliurat.

I com t’estimava, mare

I com estimava, mare,

la teva lluita amb la vida,

la teva gran innocència

de ser estimada i bonica,

més preciosa del que et creies,

rompuda com flor que es trinxa.

*

I com estimava, mare,

la teva força de viure,

la que m’ho oferia tot,

a la que jo pertanyia,

descabdellant els estius,

a qui un monstre arremetia.

*

I com estimava, mare,

l’ésser que de veritat eres,

dona carnal per parir-me,

la teva veu fonda i tendra,

la teva mà que em nodria,

tu masegada, atuïda.

*

I com estimava, mare,

el valor per redreçar-te

de l’horror que et constrenyia,

un homenot, el meu pare,

repulsiu, revoltant mascle

que no mereixia viure.

Missions

I ve la vida, tot missions,

com un ocell que ha de fer el niu,

criar niuades, creuar oceans

fins que ha gastat el raig de llum

que un temps concís just el traspassa.

La seva vida té ple sentit,

ha travessat tot l’ample món,

ha conegut els seus dictàmens,

el seu sentit és inserit

ja dins de l’ou i en formar-se.

Així ha de ser també per mi

i per tothom la seva vida,

l’ésser humà, complex com és,

quants cops no hi ha que s’esbarria.

La clau sempre és la llibertat,

amb llibertat el seny es tria.