Miraculós nadó

Albert Edelfelt Erik

Ja no sé on és la dona
que també duia un nen
i era esplendent dels dons
de la seva natura.
Tot era futur, somnis,
un llarg trepitjar ferm,
arrel d’amor immens
que en tot em depassava.
No saps com t’estimava,
multiplicada en tu,
i era esperit incòlume
resguandant-te la vida,
suprema, sí, divina,
miraculós nadó.

Volença

William Adolphe Bouguereau

Potser rodolarà
el jorn a l’alegria,
soc una espectadora
del seu bellíssim cicle,
que no és pas per a mi,
que no puc viure endintre.

Remoc temps aturat,
prenc la iniciativa,
em tinc per companyia,
servo la llibertat.

Obro nous horitzons,
em dono a la ventura
per si es somou i afluixa
el meu ésser tancat,
amb tants esculls que em tiben,
tants entrebancs pesants.

Un diumenge de treva
per lleugera inventar-me,
com en entrar a la mar
i tornar a ser nounada.

Dards

Johann Heinrich Füssli

Feixuc el son,
pesants els somnis

eixarreïts,
tots desconsol

i el buit pregon
que em té esqueixada

l’agressió
dins l’espès aire

fent-se amb mi carn,
amb febre alta.

Dins l’ambient
ja descompost

vaig rebent dards
de fosc dolor,

venen en ones
prenyats de mal.

Són els malsons
el més real.

Desert

Quants estius estèrils,
deserts sota el sol,
la pell estriada.

Sense expressió,
sense passió,
assedegats d’aigua.

No-res persistent,
tot, desistiment,
abissal mancança.

Potser just m’exclamo
sense sospitar
que això és vida humana.

Juliol formós

Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
d’aquest joiós entorn.

Festeig d’estiu

John William Goodward

Segueix el festeig
dels dies d’estiu,
cada instant és meu,
tot moment és bell,
oneja exquisit
l’aire sumptuós,
tot premonició,
gravitant delícia,
i s’escampa el sol,
magnífic bressol
que entre l’ombra ens bressa
des d’inici a fita.

Traïdor

I com vaig creure en tu, pujant tots els graons,
mentre tu anaves fent-te, polint el traïdor
que en anys esdevindries. I jo encara et somio,
mig tremolant d’angoixa davant la indiferència

amb què m’apars als somnis, l’expressió closa al rostre,
jove, com en trencar-nos. Et veig sense cap vincle,
sols la dura mirada de qui va ser botxí,
va arrasar i destruir l’amor que més l’amava.

Així et torno a veure en els malsons que en colguen,
ben polit i peixat, com un intrús que observa
si soc la pelleringa que un dia va deixar.

Però soc una altra cosa, no pots ni imaginar-t’ho:
l’alta capacitat de copsar i de crear
aquell amor que amb tu immens va desplegar-se’m.

Entrevista a la Televisió de Sant Cugat, per la periodista Laura Pou, amb motiu de la publicació i presentació dels meus set llibres de poesia. 30 de desembre de 2021

Presentació dels meus set llibres de poesia a la llibreria Documenta, de Barcelona, el 28 de juny de 2022

Poncelles de vent

Avui s’envola l’aire
alegre a tots racons,
fa voleiar faldilles,
cabelleres al sol.

I s’enriola i gira,
i s’arrombolla amb goig
al teixit de la vida,
embasta il·lusions.

Sota el cel blau més pur
tot manyac joguineja,
deixant de vent poncelles
a la pell que festeja.

De corol·les i pètals
ens deixa senyalats,
i el cos ens irradia
bellesa i levitat.