Traïció

La terra ferida

supura dolor

que no cicatritza.

*

Dels monyons sagnants

se’n dol i se’n plany,

i escampa els seus virus.

*

Una gran desgràcia

que ha sobrevingut

a la terra entera.

*

És el resultat

d’escarbotar entranyes

de la mare eterna.

*

De la mare immensa

a qui destruïm

amb les gegants màquines.

*

Així la traïm,

a ella, el que és viu,

i ens traïm nosaltres.

Grisor

Fumeja boira el dia

com grisor de l’hivern,

una pintura antiga

deslluïda pel temps.

*

Llostreja a l’horitzó

el sol que va enfonsant-se

dins el redós boscós,

fosca textura d’arbres.

*

Sobre els rails el tren

xerrica i s’arrossega,

tiba el seu ossament

a desgrat i sense esma.

*

Igual jo em ressento

del dia i d’aquest temps

que sense amor empento,

sense il·lusió ni tremp.

Trasbals

Barcelona deserta,

tothom és al seu rusc,

se n’extreu la bellesa

però la il·lusió fuig.

*

No hi ha lloc on anar,

persianes tancades,

molts locals en lloguer,

la festa és acabada.

*

Recorre la pandèmia

arreu, per tots tocoms,

el trasbals ens angoixa,

l’antic benestar es fon.

*

Estem sotraguejats

per aquest llarg periple,

enmig l’estat de xoc

i esclafada alegria.

Obertura

S’obre una escletxa de sol

igual que de llibertat,

s’expandeix l’espai, el temps,

confinament que obre marges.

*

L’energia s’extasia

al goig de multiplicar-se,

un plaer extens i fondíssim

de com la vida s’esplaia.

*

El sol se sent llargament

i ni llangueix ni s’acaba,

quina carícia i forment,

l’obertura de les tanques.

Nit

Com d’alta que és la nit,

dimensió immensa,

pètals de foscor densa,

carícia i sentit.

Arrels

I m’arrelo en la llum, en el dia que avança,

en l’espai que m’acull, en el temps que em traspassa,

en els amors que foren i els que són vius encara,

una força punyent que és la joia de l’ara.

*

Al misteri de ser viva i forta entre els altres,

en aquest creure en mi i en la força d’alçar-me,

i amb l’esguard prest trobar la drecera que em salva

atreta per la brúixola que no deixa enfonsar-me.

*

Així eixamplo els meus dons bells i incommensurables

com a dona que soc, completa, insubornable,

que s’aixeca a volar a cada passa i acte.

*

I arrelo en nació en terra catalana,

en una llengua tendra, immensa, inabastable,

en la lluita que duu la llibertat guanyada.

Amor

Crèiem que l’amor
mai s’aturaria,
els pactes de sang
en les nits salvatges,
aquell foc creixent
marcant-nos amb brasa,
la tendresa ardent,
serena com l’aigua.
Era l’equilibri
absolut dels astres,
el més pur prodigi,
terra originada,
era el pic més alt
de tota abundància,
junyits a un origen
que allà es segellava.
Iniciats al ritu
que se’ns revelava
creàvem l’amor,
tumultuosos, àvids,
sense sospitar
que endins hi habitava
l’impuls destructiu
que a la fi ens va abatre.

*************************************************************

Crèiem que l’amor mai s’aturaria,
els pactes de sang en les nits salvatges,
aquell foc creixent marcant-nos amb brasa,
la tendresa ardent, serena com l’aigua.


Era l’equilibri absolut dels astres,
el més pur prodigi, terra originada,
era el pic més alt de tota abundància,
junyits a un origen que allà es segellava.


Iniciats al ritu que se’ns revelava
creàvem l’amor, tumultuosos, àvids,

com llum expandint-se, mar originant-se.

Crèiem que l’amor mai s’aturaria,
sense sospitar que endins hi habitava
l’impuls destructiu que a la fi ens va abatr

Dies passius

Al centre del raig de sol,

del so d’aigua cristal·lina,

un altre dia passiu

sense ni horitzons ni fites.

*

L’estació ens és barrada,

cafès, restaurants, tancats,

les trobades prohibides,

l’ésser és fit al mirall.

*

Guaita què és la seva vida,

què el sustenta, què el refà,

on anar a cercar la carícia,

com resistir, com penar.

*

Reclòs dins de si mateix

espera poder expandir-se,

anhela aquella alegria

natural, sense comptar.

Món reduït

Em dreço i sobrevisc tot i perdent potència,

isolada i abstreta, amb pensaments antics.

Així passa aquest temps, sull i irrecuperable,

l’apatia s’instal·la lenta però fent camí.

*

En un estat d’espera visc, desmobilitzada,

ni de la meva pàtria em cuido del destí.

El  món aclaparat sota aquesta pandèmia

ens ha quedat segat, soc aclofada a terra.

*

Tan sols vetllo el present, tot allò que és salvable,

la meva vida alçada en marc de llar plaent,

i estimo la riquesa en què ferma m’assec,

*

la cosa més preuada, allò que avui em salva.

Preservo la salut, amor i meravella

del món i del seu tremp que, reduït, m’acull.

Tria

Ja has triat

la millor opció,

i t’arreceres

en tot el meu malastre,

a dins el cor

has clavat l’agulló,

s’ha dessagnat

l’amor i el seu solatge.

(Acte 1)