Crispació, angoixa en el dia plàcid,
silenci quiet, pluja sota el cel boirós.
Quanta pena densa, dolor que es concentra,
el plor que espurneja, el respir veloç.
*
Són les nits terribles penjants de bruxisme,
la màgia més negra torna els sons horror.
Al fons és ben simple, són les malvestats
a què he exposat el meu ésser sol.
*
I el present circumda amb puntes d’espasa,
a mi a la pàtria, la lluita és feroç.
Així en la vigília, ben de mica en mica,
*
faig per reconeixe’m en el vast amor.
I aquí erigida -retornat somriure-
prenc de nou les forces de gràcia i valor.