Ai, ui, com sóc d’enardida
en l’espera de l’amor,
el que és rosa i mel de canya,
el que crema i fa sentor.
I m’espio en l’espill ample
mentre espero el meu senyor,
que ell va calçat amb la farga
que motllura el meu fervor.
I mandrejo i en roento
quan penso en com m’obrirà
els meus pètals d’assutzena
just tot prest a cavalcar.
I en la brama del galop
sencera em sotsobrarà,
que si la boca a la sina,
que si llengua ací i allà.
Les mans que m’arquegen tota
i després, canvi de joc:
“espatarra-te’m d’esquena”,
em dirà, apuntant el broc.
Ai, ui, quina sacsejada,
com deleix el meu figam,
quins glops de gran sementada,
quin estremiment final!
I jo mentre, aquí, guaitant-me,
bella que fa esborronar.
Quina florassa entre cames,
quin bé de mugró i pitram.
Ai, ui, que la mà s’escapa
a ma rosa de panxells,
senyor! obriu la portalada
o el gaudi avui és sols meu!
Aquí pots trobar el meu perfil