Ai, ui

Ai, ui, com sóc d’enardida

en l’espera de l’amor,

el que és rosa i mel de canya,

el que crema i fa sentor.

 

I m’espio en l’espill ample

mentre espero el meu senyor,

que ell va calçat amb la farga

que motllura el meu fervor.

 

I mandrejo i en roento

quan penso en com m’obrirà

els meus pètals d’assutzena

just tot prest a cavalcar.

 

I en la brama del galop

sencera em sotsobrarà,

que si la boca a la sina,

que si llengua ací i allà.

 

Les mans que m’arquegen tota

i després, canvi de joc:

“espatarra-te’m d’esquena”,

em dirà, apuntant el broc.

 

Ai, ui, quina sacsejada,

com deleix el meu figam,

quins glops de gran sementada,

quin estremiment final!

 

I jo mentre, aquí, guaitant-me,

bella que fa esborronar.

Quina florassa entre cames,

quin bé de mugró i pitram.

 

Ai, ui, que la mà s’escapa

a ma rosa de panxells,

senyor! obriu la portalada

o el gaudi avui és sols meu!